
Escriu a TEMPS LÍQUIDS, viure en una època d'incertesa:
"Es pot sostenir que la por és el més sinistre dels dimonis que nien a les societats obertes de la nostra època. Però són la inseguretat del present i la incertesa al voltant del futur el que cova i engendra les nostres pors més terribles i més insuportables. Aquesta inseguretat i aquesta incertesa, al seu torn, neixen d'una sensació d'impotència: sembla que ja no dominem la situació, ni com a individus, ni com a grup o col·lectivitat -i, per acabar d'empitjorar les coses, ens manquen els instruments que, elevant la política al nivell en què ja s'ha situat el poder, ens capacitarien per recuperar el control sobre les forces que configuren la nostra condició humana, tot fixant el ventall de les nostres possibilitats i els límits de la nostra llibertat d'escollir: un control que se'ns ha escapat o ens han arrencat de les mans. Fins que no trobem (o, per parlar, amb més precisió, construïm) aquests instruments, no s'exorcitarà el dimoni de la por."
Molt interessant.
Em pregunto si els moviments socials podran construir o, si més no, ajudar a construir, aquests instruments que permetin un canvi real del nostre sistema que Bauman qualifica de caçadors, en front als guardaboscos de les èpoques premodernes i als jardiners dels temps de les utopies.