LA POR...

Per fer aquesta publicació buscava una fotografia del sociòleg i filosòf polonès ZYGMUNT BAUMAN i n'he triat una que podríem qualificar de poc convencional. En d'altres, apareixia vestit amb trajo i corbata, fumant en pipa. Aquesta m'ha agradat perquè és molt expressiva, sembla que el creador del terme "modernitat líquida" - que de manera tan gràfica expressa el món que ens ha tocat viure (constantment canviant i sense una forma perdurable talment un líquid que va canviant de forma segons el recipient que el conté) carregat d'incerteses i on l'individualisme preval - condensi en la seva expressivitat totes les angoixes de la humanitat de l'època líquida.
Escriu a TEMPS LÍQUIDS, viure en una època d'incertesa:
"Es pot sostenir que la por és el més sinistre dels dimonis que nien a les societats obertes de la nostra època. Però són la inseguretat del present i la incertesa al voltant del futur el que cova i engendra les nostres pors més terribles i més insuportables. Aquesta inseguretat i aquesta incertesa, al seu torn, neixen d'una sensació d'impotència: sembla que ja no dominem la situació, ni com a individus, ni com a grup o col·lectivitat -i, per acabar d'empitjorar les coses, ens manquen els instruments que, elevant la política al nivell en què ja s'ha situat el poder, ens capacitarien per recuperar el control sobre les forces que configuren la nostra condició humana, tot fixant el ventall de les nostres possibilitats i els límits de la nostra llibertat d'escollir: un control que se'ns ha escapat o ens han arrencat de les mans. Fins que no trobem (o, per parlar, amb més precisió, construïm) aquests instruments, no s'exorcitarà el dimoni de la por."
Molt interessant.
Em pregunto si els moviments socials podran construir o, si més no, ajudar a construir, aquests instruments que permetin un canvi real del nostre sistema que Bauman qualifica de caçadors, en front als guardaboscos de les èpoques premodernes i als jardiners dels temps de les utopies.

L'ESCOLA...

Demà farà just una setmana que vaig baixar a Barcelona, amb altres companys de l'escola, per participar a la manifestació de mestres i professors. Per què? contra la LEC, per demanar la dimissió d'en Maragall ... No ho sé. El que sí que sé, és que no anem prou bé.
És evident que cal una Llei d'Educació de Catalunya, és evident que cal canviar la formació inicial dels mestres, és evident que cal millorar la qualitat de l'educació, és evident que convé no convertir els mestres en funcionaris, és evident que l'escola no és una empresa, és evident que educar al segle XXI no és fàcil, és evident que educar és una tasca compartida, és evident que esperem que els nostres governants siguin seriosos, és evident que l'escola no és una guarderia, és evident que conciliar horaris i calendaris és necessari i difícil, ...
Érem molts.

LA PRIMAVERA...

Tot i que una flor no fa estiu, la primavera (l'astrològica i la de bo de bo), amb la bonança i el renaixement de la natura, ens anima a veure les coses més clares i a ser més positius.
Així, després d'uns quants dies de donar-hi voltes, m´he decidit a publicar en aquest bloc que, de fet, ja fa un cert temps que està creat, si bé que fins ara amb ben poca fortuna. Espero fer-ho amb una certa continuïtat, ja es veurà...