L'ESCOLA PÚBLICA...

L'escola pública és la meva escola i també ha estat l'escola dels meus fills.

Quan vaig iniciar la meva feina de mestra, a principi dels anys 80, l'escola al nostre país encara no s'havia recuperat de 40 anys de franquisme. Aleshores, els mestres i també les famílies i els ajuntaments vam treballar colze a colze per aconseguir una escola catalana, democràtica, gratuïta i pedagògicament avançada. Crec que, en general, ho vam aconseguir. Paral·lelament també vam lluitar per la millora de les nostres condicions laborals que van millorar. 

Ara en època de crisi, i amb l'excusa de la crisi, tota aquesta il·lusió i tota la feina feta corre el risc d'anar-se'n en orris ja que les polítiques neoliberals aposten per un altre model d'escola. Una escola empresa, potser?

Davant d'aquesta realitat, ja fa més d'un any, que a Osona vam crear un espai de trobada, pels mestres i per la comunitat educativa en general, per tal de lluitar per una escola que s'emmarqui en un nou model econòmic i de país: La Plataforma Educació és Futur. Fem assemblees mensuals, organitzem xerrades... i tan de bo vagi augmentant el número de persones que s'hi impliquin per tal d'enriquir el debat.

D'altra banda, vull deixar clar que seria erroni pensar que quan proclamem que "defensem l'escola pública" estem dient que és una opció devaluada. Ans el contrari, qui ho vulgui entendre sap que el que estem dient és que volem defensar tot allò que ja s'ha aconseguit i, si pot ser, millorar-ho. És una aposta clara.

Desitjo que en el nou país que estem construint les coses no vagin igual de malament.

Desitjo un país socialment més just i, per tant, crec que l'escola que paguem entre tots ha de ser pública i de qualitat.

És per tot això que el dia 9 de maig faré vaga.

ELS MESTRES...

En el SÀPIENS de febrer he llegit la història, trista, de l'Antoni Benaiges, mestre d'escola format en temps de la República i que utilitzava la imprenta Freinet com a metodologia d'aprenentatge.
La seva historia m'ha commogut.
Quan esclatà la Guerra, al juliol del 1936, feia de mestre en un poblet de Burgos on aplicava una pedagogia avançada i propera als seus alumnes, però el franquisme l'executà per les seves idees innovadores i el seu tarannà democràtic i participatiu. Després, dècades d'escola adoctrinadora, trista, grisa, d'ideologia facista i contrària a la terra i a les persones.
Recordo que quan era estudiant de magisteri vaig descobrir, amb sorpresa, que tot allò que ens explicaven a les classes de pedagogia i que tant ens motivava era conseqüència lògica de la feina que havien fet molts mestres abans de la guerra, fent servir metodologies innovadores, criteris democràtics i posant als nens i nenes al centre del fet educatiu. Quin llarguíssim parèntesis el franquisme!
Nombrosos estudiants de mestres ens vam entusiasmar amb les propostes de Celestin Freinet, de Maria Montessori, de l'Institut Escola, de la pedagogia activa... i vam creure el nostre deure revifar la flama pedagògica que 40 anys de dictadura havien volgut apagar. En la nostra vida professional, gràcies al seu mestratge, hem intentat millorar l'educació centrant el nostre treball en els nens i nenes i en l'arrelament al territori (llengua, història, geografia, cultura...) per ajudar als nostres alumnes a ser persones en un món global i cada vegada més complexe.
I vet aquí que ara apareix un personatge sinistre, el ministre Wert. La seva llei educativa (dic seva perquè és una llei feta des del cim de la piràmide del poder de l'Estat Espanyol) pretén escombrar la nostra manera de fer escola i imposar un model educatiu retrògrade que fa tuf de tot allò que vam voler deixar enrere (centralisme, mercantilisme, desigualtat social, por a la diferència, adoctrinament ideològic...).
SENYOR WERT, AIXÒ NO HO PERMETREM DE CAP MANERA!