Ahir en Marçal, el meu fill, va fer aquesta fotografia que em va agradar (com d'altres que va fent amb afany de creació i de formació) i, a més, em va semblar adequada per anar acomiadant aquest estiu que, enguany, ha estat una mica estrany, per bé o per mal.
L'aigua de les pluges sovintejades va ser protagonista durant el juliol. En canvi, hem tornat a l'escola amb una xafogor que no ens deixa viure, talment com si fóssim al bell mig de l'estiu.
Inclemències meteorològiques a part, el punt més trist de l'estiu ha estat buidar el pis de la Genoveva, la meva sogre, perquè ja no hi pot viure. Et sents com un intrús que penetra en un espai físic que durant anys també ha estat un espai de vida. Mobles, electrodomèstics, objectes, roba de casa, roba de vestir... que cal guardar, donar, reciclar o llençar, tant se val, però que han acompanyat el viure quotidià de la Genoveva i d'en Llucià, el seu home ja traspassat. Et sents infame perquè elimines rastres d'històries viscudes que no sabràs mai. Però el dia a dia demana sentit pràctic i les vacances ens donen el temps necessari per encarar aquestes tasques tan feixugues.
D'aquest estiu també recordaré moments bons. El "Sopar amb estrelles" a l'Observatori Fabra de Barcelona, per Sant Jaume, va ser una nit magnífica. Hi vam anar tots quatre, en Jaume, la Meritxell, en Marçal i jo: Tot un èxit! A mesura que els fills es van fent grans, es fa més difícil compartir moments i aquell dia, tots junts, vam gaudir del sopar i de l'observació d'Albireu, estrella de la constel·lació del Cigne, realment vam compartir la nit! Això sí, embolicats amb flassades perquè feia una fresca considerable.
I quan comença l'escola es pot donar per acabada l'època de vacances (C'est la rentrée!). El curs es presenta mogut: els eterns problemes amb la llengua, la reducció de l'horari lectiu, la crisi galopant que cada vegada afecta a més famílies... Tanmateix les mestres i els mestres tenim en el nostre punt de mira als infants malgrat el desgavell del nostre sistema educatiu i, com sempre, farem mans i mànigues perquè tot rutlli. Estic convençuda que malgrat les dificultats, els nostres nens i nenes trobaran una escola que els acull, que els ensenya i que els educa.