La primavera embolcalla la plana amb el seu mantell verd.
Detalls tan humils com les veròniques o les bosses de pastor que veiem als marges dels camins ens fan evident la seva presència.
Dissabte passat, tornava de Barcelona en tren i en arribar a la Plana de Vic la verdor fresca dels camps, després de dies de pluja, em va inundar la mirada, i potser el cor.
Aquests camps aviat seran ben secs, sobretot al juliol, després de la sega i la calor de l'estiu ens aclapararà la mirada, i potser el cor.
El curs estacional de l'any va marcant pautes però, tal i com van les coses, no seria gens estrany que el proper estiu un foc intens, amb fum espès i negre, ens enterbolís la mirada, i potser el cor.
En aquest món global s'està jugant una partida, talment com en un tauler d'escacs, on es sacrifiquen tots els peons i, si convé, els cavall i els alfils per tal d'acumular béns i riqueses en unes torres impersonals i buides d'humanitat. Nosaltres que pensàvem que un dia faríem escat i mat a la reina!
Tornarà el temps de les cireres?
Potser només ens queda el goig de la revolta...
Deixo un enllaç a "Le temps des cerises" cantat per Yves Montand. Aquesta cançó fou escrita al 1866 i esdevingué himne revolucionari de La revolta de "La Commune de Paris" de 1871.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada